Arribem als barris en metro i durant els trajectes i els canvis de línia ens preguntem quants músics trobarem i què traginaran amunt i avall dels combois.
Se’n va amb el seu cigarret encès i els joves semblen conformats d’haver-se fet una foto amb ell.
Fem ziga-zagues des de Torres i Bages a Fabra i Puig per no allunyar-nos massa del carrer Gran de Sant Andreu.
Gràcia, Pasqual Maragall i jo la repetim sovint.
Quan li resolem el dubte, pregunta: “Puc?” I es llença al coll de Maragall per abraçar-lo.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2015/09/22/catalunya/1442957587_921819.html
