No, el pujolisme va anar més enllà i va voler tenir el patrimoni exclusiu de Catalunya.
Pujol era com el pilot automàtic d’un autocar que anava cap a Abilene i recollia passatgers a totes les parades.
La idea del pujolisme com a pal de paller va començar a contrastar visiblement amb l’abordatge d’institucions que haurien d’haver estat inclusives.
Amb Jordi Pujol, de forma astuta i amb innegable bona cintura, això ja va començar.
Junts pel Sí pot ser considerada com una candidatura més que res divisòria.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2015/10/11/opinion/1444583352_703718.html
