EL PAÍS Catalunya

Res no és possible sense allò que és substantiu, primitiu i que neix de la terra, sol ser blanc i lleuger i és la transformació de la farina.
Un pa era senyat en cru, beneït, besat i orat a la taula fins i tot a la segona meitat del segle XX.
Tenia gana, segurament, estava desanada potser, però l’impuls era primigeni: el «pa i ostres» és oportunista, un homenatge, però indica un costum gastronòmic universal.
Sense pa no hi ha menjar.
Per ventura hi ha molta gent que sense tenir pa avinent és com si estàs desarmada, mig nua i incòmoda a l’hora de menjar qualsevol cosa.

Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/03/26/espana/1459008776_102876.html