Dir que el castellà és una llengua exògena —és a dir, una llengua vinguda de fora— no hauria d’atribolar ningú.
Des d’aquest punt de vista, i si assumim la premissa que parlar tant català com castellà és un benefici social i personal per al ciutadà (i fins i tot cognitiu, si són certs alguns estudis), és funció de l’administració assegurar aquest coneixement i posar les bases per a l’ús possible de totes dues llengües, i en cap cas dissenyar un espai públic bilingüe que garanteixi el dret de ser monolingüe.
Sinó que es tractaria de la capacitat de l’individu de parlar dues llengües amb un grau de competència elevat i equivalent.
Sense ells i el seu bilingüisme, el català no se’n sortirà.
De fet, es va parlar castellà de manera transversal i, sobretot, interclassista molt abans a Amèrica que a Catalunya.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/04/10/cultura/1460303822_839514.html
