Això ve a tomb que l’altre dia, dijous crec que va ser, vaig mirar-me encuriosit el hashtag #Merlí, per veure què es deia de la sèrie a propòsit de l’emissió en castellà per La Sexta.
La tecnologia ho permet, humanament és fàcil d’activar (només cal prémer uns botons del comandament), però políticament, és clar, és una utopia.
Des d’allí hi ha la possibilitat de seleccionar l’idioma original de l’emissió, de manera que, des de qualsevol televisor, es pot veure Merlí sense passar pel doblatge infeliç i seguir la versió original en català (oh, màgia!
Vaig sintonitzar l’emissora per veure si en treia la mateixa impressió, i així era: la versió en castellà resultava decebedora, res a veure amb doblatges de sèries de producció llunyana.
Seguim on érem, ara més nafrats que abans però igual de necessitats de mesures de foment del català.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/05/01/cultura/1462099188_990458.html
