En l’àmbit del pop nacional l’indiscutible triomfador va ser Bunbury, un artista que és com l’all: o irresistible o insuportable.
I sí, és veritat, al Cruïlla funciona tot, tot té el seu públic en aquest petit miracle que a poc a poc va aconseguint el seu espai sota el sol.
Tot i ser anglos, representen millor que ningú el so “txosna”.
Nit d’èxit al Cruïlla, el festival dels comuns, el dels que no tenen un altre festival.
I el de Crystal Fighters ja és motiu d’estudi, perquè sonen pitjor que ningú, com una xaranga d’hippies a Ketama.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/07/09/cultura/1468086969_021615.html
