El més sorprenent dels que defensen el bilingüisme és, justament, l’omissió de la definició del concepte de bilingüisme, tot pressuposant la complicitat del receptor, el qual, sigui quin sigui el sentit de bilingüisme de què estiguem parlant, sempre l’emplenarà amb una bona dosi de sintonia.
No trobo, però, que la defensa del bilingüisme s’associï amb la conveniència que els membres d’una mateixa comunitat lingüística siguin competents en dues llengües.
El bilingüisme, així, pot voler dir el que vulguem que digui.
Tenim també el concepte de bilingüisme associat a la duplicació lingüística en el terreny institucional, el que Ciutadans està forçant a implantar a Lleida d’acord amb el PSC.
Hi ha, per exemple, la defensa que el bilingüisme aporta avantatges cognitius; qui és bilingüe és més empàtic i endarrereix el deteriorament neurològic, i això, al cap i a la fi, hauria de tenir reflex en les polítiques lingüístiques i educatives.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/09/11/catalunya/1473621053_159986.html
