Català a cop de manifestos

Dos, la nova immigració: només el 6% dels nouvinguts del segle XXI té el català com a llengua de relació.
Caldria reservar alguns àmbits en els quals l’ús del català fos imprescindible, tot evitant el bilingüisme per duplicació, de manera que l’usuari hagués de passar pel català.
Ara, és obvi que ateses les circumstàncies caldrà un mínim de protecció i promoció legals, tant del català com de l’aranès.
L’altre, impulsat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (Pel futur del català, única llengua oficial), denunciava la fal·làcia del bilingüisme com una estratègia assimiladora.
L’octubre del 2012 es feia públic El català, única llengua oficial del futur estat català independent, que recollia amb preocupació que darrerament, “ateses les fermes perspectives d’assolir la independència”, surten opcions frívoles i sense rigor que defensen la cooficialitat del català i del castellà.

Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/04/06/cultura/1459972206_559492.html