Cercas va agafar aquesta dada pròpiament científica i va concebre que moltes novel·les presenten aquesta característica: posseeixen un “punt cec”, un punt en què res no és veritat ni mentida, ni simulació ni certesa, ni visibilitat ni invisibilitat: aquest punt és el responsable de la categoria d’una narració o d’una novel·la.
Ho ha fet d’una manera tan clara i tan poc saberuda que, n’estic segur, el sintagma “punt cec” farà saó en qualsevol lector de novel·les.
Però el cas és que Xavier Cercas ha aconseguit forjar, en un llibre que acaba de publicar-se, una petita expressió i una teoria vàlida per a moltes novel·les de l’època moderna i contemporània: Javier Cercas, El punto ciego (Barcelona, Random House, 2016).
És poc habitual que un crític literari encunyi un terme que resulti entenedor per a qualsevol lector i que perduri, i encara ho és menys que ho faci un novel·lista.
Amb una gran habilitat i intel·ligència, Cercas presenta en aquest llibre una mena de vuitena definició d’aquelles ambigüitats, ironies, distàncies i espais inconcrets de la novel·la que William Empson va analitzar al seu llibre Seven Types of Ambiguity.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/02/24/opinion/1456346544_563355.html
