“Urruti, t’estimo!” va ser tan celebrada al seu temps com el “Més i més i més i més”.
Puyal fa honor a la seva condició de doctor en Lingüística i llicenciat en Filologia Romànica i en Ciències de la Comunicació; és molt exigent, perfeccionista i sensible, i sap contextualitzar els gols i els partits; els dóna la importància precisa.
I és que té un estil propi, una manera de fer que evoluciona i es reiventa d’acord a les necessitats, mantenint l’essència: mai no perd de vista que la ràdio ha de sonar molt bé i l’oient ha de saber sempre on és la pilota i com li van les coses al Barça.
A La TdP no hi ha xivarri ni es diuen betieses, ningú crida i es repecta tant el mitjà i l’oient com els clàssics.
Puyal té des de sempre una idea —singular i referent—, un mètode —particular i intransferible—, un patrocinador —La Caixa— i, de moment, encara necessita una emissora per a les transmissions esportives en català —Catalunya Ràdio ara i abans Ràdio Barcelona.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/07/20/cultura/1469042829_422421.html
