No sabem exactament què pensava Josep Carner sobre els conceptes de “pàtria” o de “nació”, però en tenim un poema al llibre Absència, escrit als últims 1950, amb què podem fer-nos una vaga idea del que degué pensar-ne.
Diran, en canvi, almenys una pila de catalans tan catalans com els altres: “És el malson de cada dia”.
Ja ningú no dirà de cap ni un de nosaltres: “És el senyor de cada dia”.
El poema acaba amb aquests dos versos prodigiosos, que ara separo com cal: “De mi dirien nens amb molles a la mà: / —És el senyor de cada dia”.
En aquest poema, en què el poeta reconeix que no és “el (seu) fat les terres estrangeres”, afirma que li agradaria viure, vell, en una “nació de bones gents plegades, com cor vora de cor(,) ciutat vora ciutat”.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2015/09/30/cultura/1443643084_032412.html
