El que la magistratura anhelava era demostrar qui mana aquí i què passa si algú es passa de la seva ratlla.
El segon van ser aquests cartells que pengen en alguns carrers propers als rius i que diuen “Fins aquí van arribar les aigües l’any…».
És la discrecionalitat de l’Estat per dir què es pot i què no es pot representar en un escenari, per limitar el dret d’expressió.
Podrien haver optat per admetre que l’obra pot ser que fos dolenta, que no en comparteixen el contingut i reprovar els qui els van contractar.
El primer que em va venir al cap quan vaig sentir que havien empresonat els dos titellaires de Madrid va ser una escena de la pel·lícula Novecento.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/02/10/opinion/1455120478_400304.html
