Em va semblar que el Monty es dirigia més animat cap al seu destí.
“Els ratolins s’han acabat, però tenim altres animalets igual de simpàtics”, em va explicar una noia davant d’unes instal·lacions dignes d’un creuer de luxe.
Vist l’entusiasme —i l’ambient que regnava a la botiga— em vaig ben estar de revelar-li el caràcter gastronòmic del meu interès.
D’altra banda, un jerbu… És veritat que eren més barats que els hàmsters —una opció que la meva consciència m’impedia de considerar.
Ens vam quedar el jerbu i jo a veure Mentes criminales fins que va arribar l’hora (la seva).
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/07/22/opinion/1469198272_594824.html
