Amb aquestes estratègies intercalades entre la independència i el federalisme, la marca i el model, el centre i la perifèria, Barcelona i Catalunya.
I ja deuen haver comprovat, en fi, que és més fàcil fer una revolució des del museu que una reforma des del parlament.
Tots sabem —per mantenir-nos en les metàfores marineres— que darrere de les sardines sempre ve el tauró.
Seguint aquesta tradició tan barcelonina segons la qual fer política és, sobretot, fer política cultural, no és estrany que les claus de l’empremta descentralitzadora també tinguin el seu paradigma en referents de la cultura.
És poc discutible que els models i les marques establerts per socialistes i convergents s’han esgotat.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/09/28/actualidad/1475094343_595204.html
