En fi, Ada Colau sembla disposada a la suma, entre altres coses perquè el postpujolisme no aixeca el cap i ara mateix no té nom.
No és impossible una futura polarització entre Ada Colau i Inés Arrimadas, per incompareixença de la resta de les parts.
Colau és una personalitat política amb audàcia i amb prou capacitat demagògica per ser més dúctil quan calgui.
Ada Colau intenta sumar-ho tot, des dels ideòlegs del chavisme fins als iaioflautes.
Aquí trobem Ada Colau, amb temps per davant per a la seva estratègia, perquè disposa de l’alcaldia de Barcelona com una alta cadira de vigilant de platja.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/09/11/opinion/1473607635_976399.html
