Sense la contribució de moltes persones procedents (com Muriel Casals) de l’esquerra antifranquista, o de l’esquerra postfranquista, l’independentisme no hauria assolit ni de lluny el 47,8% dels vots amb una participació del 75% del cens.
En el cas de Muriel, no va ser un compromís fugaç ni circumstancial, abandonat tot just va despuntar la democràcia.
Muriel Casals i Couturier era una filla de l’exili il·lustrat: nascuda a Avignon el 1945, el seu pare era un advocat de Sabadell i la seva mare una institutrice francesa.
Des de diumenge passat, s’amunteguen en la meva memòria com a homenatge silenciós a l’economista i activista desapareguda.
Tres dècades llargues de veïnat en la docència universitària, nombrosos amics comuns, no poques complicitats acadèmiques i vitals, juntament amb l’empatia natural de Muriel per avenir-se amb gairebé tothom, donen per a molts records.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/02/18/opinion/1455807961_261549.html
