I EL PAÍS, els agradi més o menys a uns i altres, és a la vegada i per molts anys un diari barceloní i català, profundament barceloní i català, per la seva vocació informativa, per l’arrelament en la tradició periodística catalana de la seva redacció, pels continguts de les seves informacions i les firmes dels seus articles d’opinió i, sobretot, per la llengua que utilitza en dos dels seus productes emblemàtics com són el Quadern i Elpais.cat.
S’inaugurava la multiimpressió de diaris a Espanya i, el que encara era més important, s’inaugurava també una nova estructura redaccional, amb una redacció sencera i un director a Catalunya que era també director adjunt del conjunt del diari, i amb una participació destacada en l’orientació periodística i en la línia editorial del conjunt de la capçalera, en una aposta oberta de l’empresa editora per Barcelona i per la bicapitalitat.
Ells són els que ens fan globals i catalans.
Ni les nacions ni els governs són propietaris de les llengües i de les literatures, i encara menys del periodisme.
Amb aquesta iniciativa, EL PAÍS es va afegir als altres diaris que tenen versions lingüístiques en català, i va començar el seu itinerari com a mitjà digital català, que s’afegeix a les altres versions lingüístiques digitals en anglès, en portuguès i, naturalment, en castellà.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/10/05/cultura/1475696161_816665.html
