i La Veu de Catalunya, i les retransmissions en català pioneres de Joaquim Ventalló); i de l’altra, la vigència del català en els usos col·loquials, amb un notable equipatge d’interferències del castellà però d’una genuïnitat, potser, més alta que la d’avui.
Servidor, ara que hi som, sempre ha trobat a faltar un terme en les retransmissions de Puyal, però.
El llenguatge futbolístic ja té, avui, el tremp necessari i els emissors suficients per construir textos sòlids, que beguin de referents propis i garbellin en la normalitat per assolir expressivitat.
I en aquest aspecte la feina ha estat coral, tant del mateix Puyal com a pioner com de la resta de locutors que, poc o molt, l’han tingut de referent.
Provar d’endreçar el vocabulari futbolístic per convertir-lo en un artefacte comunicatiu eficaç era llavors una feina majúscula.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/07/20/cultura/1469043899_358022.html
