Aquest agost ha segregat uns quants temes enganxats als seus enfilats, com si els sonats temessin agafar fred en les seves il·luminacions mediàtiques si no indignen i com si necessitessin l’ardor del primitiu.
I dos focus encegadors: qui els té més ben posats i que la raó és una i només una, sense possibilitat de dubte ni de matisos ni d’altres perspectives.
Una exposició no és una arquitectura que roman: una exposició comença i acaba, és efímera per si mateixa.
La programació dels comuns al Born, igual que la de l’anterior etapa independentista, és el que permetrà jutjar el centre i els seus valors d’ara, no una sola exposició.
Ara, aquestes setmanes de l’estiu del 2016, en articles i piulades i el que sigui, vinga a posar a parir o a enaltir una exposició històrica al Born que no es veurà fins a l’octubre.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/08/30/opinion/1472582085_489745.html
