Del que brolla de l’experiència, de mirar-li el cul a la vida i riure’s de la lluna i de la seva ombra.
No va haver-hi cap plataforma que no aprofités: fins i tot va arribar a ser còmic de revista amb Norma Duval a l’Apolo.
Fins i tot diria que la teva vida va ser requetecontracollonuda.
Carles Flavià era una bèstia inclassificable, una institució barcelonina més popular que el Floquet de Neu i tot un teatre ambulant.
I la vida viscuda pot més que el dolor, com va cantar el Gato.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/03/23/cultura/1458742081_290916.html
