Un capítol final que estalvia escenes que tots hauríem profetitzat com una nova i terrible trobada entre la forense i l’assassí.
I els directors (Manuel Huerga i Oriol Paulo) han administrat el temps narratiu amb intel·ligència.
La parsimònia de l’assassí després del crim, s’explica d’una manera, i l’angoixa de veure’s sense sortida, d’una altra.
Ahir va acabar Nit i dia de la mateixa manera que havia començat: proposant a l’espectador una bona història ben explicada.
Però la sèrie no sermoneja, deixa que siguin els mateixos personatges que convisquin amb els seus conflictes.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/04/26/catalunya/1461656984_958139.html
