Una llengua –i una cuina– sense papers, d’expressió minoritària, perifèrica, aïllada, amb els costums fermats també hi cap i connecta a la xarxa –sense papers, igualment– com els fets han demostrat aquest any a elpais.cat.
L’idioma comú que usa la gent illenca, sense mots d’argot clànic, secrets equívocs (bé, algun), tragina els arguments de les cròniques i notícies illenques a elpais.cat.
Amb randeta o sense?
En temps i casos noticiables, allò que s’esdevé i és evident, pot ésser vestit/decorat de manera singular, sense fer recerca de dites arqueològiques i de mots florits a l’antigor, de filigranes com a mots encreuats.
Com que ets de barra prima, qui sap si et convé just un ou passat per aigo el temps de la Salve o unes galletes trempades…?
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2015/10/06/cultura/1444153486_789325.html
